Dimecres, 5 De Agost De 2020
Ctra. C-26, km. 117, Navès - 25286
Telèfon: 973482553
Fax: 973482553

Turisme

«   ... 1 · 2

Serra de Busa i el Capolatell

Foto

La serra de Busa es troba al municipi de Navès, al costat de la serra dels Bastets, i està formada per parets de formes montserratines. El punt més elevat és el cim del Cogul, amb uns 1.526 m sobre el nivell del mar.

Aquests materials van ser dipositats pels curts i violents rius pirinencs durant l'Oligocè, fa uns 25 milions d'anys, a l'antiga línia de costa del llac de la depressió de l'Ebre. Formen part de la banda contínua de materials grollers que s'estenen al Prepirineu des del coll de Comiols (Montsec) fins a la Quar (Berguedà).

Els materials més tous han facilitat l'erosió a la vall de Lord, al sud de Busa, deixant totalment aïllat l'altiplà, enlairat a una alçada d'uns 1.300 metres sobre el nivell del mar, i entre 500 a 700 m per damunt de les fondalades immediates.

La serra de Busa forma un ampli altiplà, anomenat el Pla de Busa, tallat per tots costats per altres cingleres, i s'estén des de la Vall d'Ora a llevant fins a la del Cardener a ponent. Aquest pla és una illa natural sobre els penyals de la serra de Busa on destaca la magnífica vista panoràmica, amb la casa Rial al mig del pla i l'església parroquial de Sant Cristòfol.

El caràcter aïllat i inexpugnable d'aquest indret justifica la seva utilització com a camp d'instrucció militar durant la guerra de la Independència. El tinent coronel solsoní Francesc Xavier de Cabanes proposà al capità general de Catalunya, Lluis Lacy, la utilització de Busa com a campament i segura rereguarda. Es van fortificar els punts més febles i es construïren un miler de casetes de fusta per a l'allotjament dels resistents. Busa va ser, després de Cadis, el primer indret d'Espanya en proclamar la Constitució de 1812, en un acte al qual assistiren uns 8.000 soldats.

El Capolatell o La Presó

A l'extrem nord-occidental del pla destaca el Capolatell, més conegut com "la presó", amb motiu del seu ús per aquest fi durant aquesta guerra. La tradició afirma que, desesperats, n'hi havia que es llençaven al buit al crit Mourir à Busa et resurgir à Paris (Morir a Busa i ressorgir a París).

Molins i ecomuseu de la Vall d’Ora

Foto

L’aprofitament de l’energia hidràulica per moure molins i serradores és antiquíssima. En documents del segle XII, escrits en llatí, ja es parla dels “molendini” situats a la Vall d’Ora moguts per l’aigua del riu Aiguadora, que eren feudataris del monestir de Sant Pere de Graudescales, i que degueren ésser impulsats i renovats pels monjos benedictins, sent com unes petites indústries que donaven vida a la gent que habitava aquesta zona.

A la Vall d'Ora hi trobem els molins fariners de Cal Guirre, Ca l’Ambròs i Molí Vell de Canaleta. A la resta del municipi, també n'hi havia al Molí Nou de Postils, Molí de Can Feliu i Molí de Moscavera. Aquests molins solien tenir també serradora i ferreries annexes.

L’any 1995 a iniciativa de l’Ajuntament de Navès es va començar a restaurar el Molí de Ca l’Ambròs, la serradora que hi ha al costat, el pont medieval de dos arcs que travessa L’aiguadora i l’antiga escola de la Vall d’Ora situada a l’altra banda del pont. Posteriorment, en una segona fase, s’hi va instal•lar un petit Ecomuseu amb la mostra de les activitats que es feien a la Vall d’Ora fins a mitjans del segle XX, algunes de les quals van perdurar fins a la dècada dels 80 mentre vivien els dos darrers moliners Salvador Subirana de Ca l’Ambròs i Josep Pujol de Cal Guirre.

El molí de ca l’Ambròs té dues moles, pot fer farina de blat i farina d’ordi, també disposa de peladora de blat i de blat de moro, que després pot convertir-se en un dens i suculent plat de blat de moro escairat, ben típic dels pobles de muntanya i que no falta mai en el menú del dia de matança del porc.

Al costat mateix del molí hi havia la ferreria, on feien tota mena d’eines de treball: aixades, aixartells, arpiots, pales fangues i destacava la producció de volant que, fins i tot portaven a les fires per vendre’ls als segadors. No cal dir que també feien ferradures i ferraven les mules, els rucs i els cavalls.

Ben a prop hi ha la serradora on es feien les bigues i les llates, els taulons i les posts per a obrar cases i coberts.

I per completar també tenen un forn de llenya on coïen el pa, les coques i el pa de pessic, per als clients de l’entorn.

Tot el conjunt és una bona mostra d’arqueologia industrial que s’ha recuperat per deixar-ne constància a les noves generacions i com a reclam turístic que serveixi per a revitalitzar aquests racons tan bonics de Catalunya.

Castell de Besora

Foto

El castell de Besora està situat a la Vall de Lord entre Navès i la serra de Busa. Documentat el 982, estava format per tres cossos allargats avui convertits en masia.

Fou un dels castells de la frontera cristiana en l'ocupació musulmana. A finals del segle IX, Guifré el Pelós va establir posicions a Cardona, a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord. La frontera del comtat passava al nord de Solsona segurament per terme de Besora.

Actualment és una masia de propietat particular.

«   ... 1 · 2

Mapa Web