Divendres, 24 De Novembre De 2017
Ctra. C-26, km. 117, Navès - 25286
Telèfon: 973482553
Fax: 973482553

Turisme

1 · 2 ...   »

Església de l’antic monestir de Sant Pere de Graudescales

Foto

L'església de l’antic monestir de Sant Pere de Graudescales és una església romànica del segle XII situada a la Vall d'ora, municipi de Navès, a la falda dels cingles de la serra de Busa, al riu Aigua d'Ora, enmig d'un paratge de gran bellesa natural. És l'únic edifici que resta d'un antic monestir de monjos benedictins.

És d'una sola nau, amb planta de creu llatina. La nau i el transsepte són coberts amb voltes de canó de mig punt, d'igual alçada i perpendiculars l'una amb l'altra. Al creuer, sobre els arcs de reforç, s'alça la cúpula damunt de trompes. El llevant de la nau és acabat amb un absis i als dos braços del transsepte hi ha les corresponents absidioles.

Té tres portals: un als peus de la nau i dos al transsepte, l'un al sud i l'altre al nord. Hi ha una finestra cruciforme a ponent i dues a l'absis major, asimètriques, l'una és al mig i l'altra a un costat. També tenen finestres les absidioles, els caps del transsepte i la nau, una a cada costat. Totes són de doble esqueixada i ampit horitzontal. Els absis presenten una decoració amb faixes d'arcuacions sense lesenes.

La cúpula, que exteriorment forma un cimbori vuitavat sobre un cos prismàtic de base quadrada corresponent a les trompes de dins, al cim té una obertura circular aixoplugada per un arc que sobresurt de la teulada.

Als anys 60 es restaurà l'església i s'estudiaren les ruïnes del monestir. Als anys 80 hi hagué una nova restauració molt acurada, es van eliminar les restes de construccions annexes (el monestir) que enlletgien el conjunt i mig l'amagaven.

L'església fou delarada Bé cultural d'interès nacional.

Embassament de La Llosa del Cavall

Foto

El projecte de l'embassament de La Llosa del Cavall s'aprovà l'any 1989, per la necessitat d'augmentar els recursos disponibles segons el Pla Hidrològic de les conques internes de Catalunya.

La conca aportadora a l'embassament comprèn tota la capçalera del riu Cardener, té una superfície de 200 km2 i una altitud mitjana aproximada de 1.400 metres, amb una aportació mitjana anual de 76 hm3.

Aquesta obra comportà la construcció de l'actual carretera que uneix Solsona amb Sant Llorenç de Morunys, passant per la presa.

És un lloc interessant per practicar esports d'aventura, especialment el piragüisme.

Monument al comte Guifré el Pelós

Foto

El monument al comte Guifré el Pelós es troba a la Vall d'Ora, municipi de Navès i antiga separació dels comtats d'Urgell i Cerdanya; on el 897 va ser l'escenari del combat entre les tropes musulmanes de Llop Ibn Muhammad, senyor de Lleida, i les de Guifré I el Pelós, comte d'Urgell, Cerdanya, Barcelona i Girona.

Guifré hauria defensat la Vall de Lord d'un atac de Llop Ibn Muhammad, que havia fortificat aquella frontera en aquells temps. Aquest indret separava els límits de la zona dominada pels cristians i l'àrea de domini del senyor musulmà de Lleida. Aquestes zones estaven sotmeses a ràtzies (incursions de saqueig) per part dels cristians i musulmans.

Malgrat la derrota de Guifré el Pelós, aquestes terres van passar a mans del comtat d'Urgell.

Segons la llegenda, fou durant l'estada en aquest indret quan el rei franc Carles el Calb dibuixà les quatre barres a l'escut  daurat de Guifré el Pelós amb la pròpia sang d'aquest, malferit de mort. Aquest seria l'origen de les quatre barres de la senyera de Catalunya.

Balma de Guilanyà

Foto

La Balma Guilanyà, també coneguda com la Balma de la Guineu, és un petit abric rocós al peu del camí d'accés a la Serra de Busa, per Besora.

El reconeixement d’aquesta cavitat com a jaciment arqueològic, es produeix l’any 1992, quan arrel de les obres d’arranjament efectuades a la pista forestal que passa pel costat de la balma, van quedar al descobert varies restes arqueològiques. Des d’aleshores s’han realitzat un total de sis campanyes d’excavació.

Característiques

El jaciment de la Balma Guilanyà, presenta vàries ocupacions prehistòriques atribuïbles al Paleolític Superior Final i Mesolític. El conjunt Paleolític està integrat per tres nivells arqueològics en els que s’hi han recuperat restes lítiques i faunístiques, estructures de combustió i el que és més significatiu, un total de 38 restes humanes assignades a un mínim de quatre individus de l’espècie Homo sapiens anatòmicament modern.

Pel que fa al conjunt mesolític es disposa de dos unitats arqueològiques, amb un registre semblant al documentat als nivells paleolítics, encara que s’hi observen algunes diferències a nivell de gestió de matèries primeres i de fabricació d’instruments lítics.
Aquest jaciment s’ha d’entendre com un assentament que els grups de caçadors recol·lectors utilitzaven estacionalment en el transcurs dels seus desplaçaments anuals pel territori. Per la seva situació geogràfica, ubicat en una zona muntanyosa, es converteix en un bon referent per estudiar les estratègies de gestió dels ecosistemes de muntanya durant la transició de l’últim període glacial a l'Holocè.

Recerca

Els treballs d’investigació d’aquest jaciment s’inclouen en un projecte de recerca d’ampli abast titulat “Organització de la subsistència durant el Pleistocè Final i l'Holocè als Prepirineus Orientals”, que té com a objectiu caracteritzar les poblacions humanes prehistòriques d’aquest àmbit geogràfic. Actualment, la Balma Guilanyà s’excava cada estiu.

1 · 2 ...   »
Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Destacats

Mapa Web